SEU
L’edifici que ocupa actualment l’AVL és el monestir de Sant Miquel dels Reis, seu de la Biblioteca Valenciana, el qual és el resultat de la labor constructiva portada a terme en diverses èpoques. En el període romà, hi ha constància de construccions que s’ubicaven entorn de la Via Augusta, el traçat de la qual coincidix amb l’actual avinguda de la Constitució. Les recents excavacions arqueològiques han documentat la presència d’una alqueria àrab del segle XI, anomenada de Rascanya, la qual, després de la conquista cristiana del 1238, passa a les mans dels abats del monestir cistercenc de Santa Maria de la Valldigna. L’any 1381, estos funden l’humil monestir de Sant Bernat de Rascanya.
El 1546, els ducs de Calàbria decidixen fundar un monestir que els servira de panteó familiar regit per l’orde jerònim, l’ubiquen en el monestir de Sant Bernat, en aquell moment en decadència, I expulsen els escassos monjos cistercencs que hi quedaven. L’edifici funciona com a monestir fins a la desamortització de Mendizábal l’any 1835, moment en què passa a les mans de l’Estat, que el destina a diversos usos, fins que el 1874 decidix convertir l’edifici en presó, funció que exercirà fins al 1966. Després d’un període d’abandó, entre 1995 i 2000 es realitza la restauració i l’adaptació de l’edifici a la seua nova funció com a seu de la Biblioteca Valenciana.
1381-1546:
Sant Bernat de Rascanya
Este monestir jerònim és fundat l’any 1546 pels ducs de Calàbria, Ferran d’Aragó i Germana de Foix, per a albergar el seu panteó familiar. El duc pretén, a més, fundar en el monestir una escola d’arts i una altra de teologia, per a això dóna la seua fabulosa biblioteca privada heretada del seu besavi Alfons el Magnànim.
Ferran d’Aragó encarrega el projecte del nou edifici a l’arquitecte reial i de l’orde jerònim Alonso de Covarrubias.
El projecte consistix en una església central, remodelant l’antiga del Cister, flanquejada per dos claustres, un al nord i un altre al sud. El del nord conserva part de l’antic monestir de Sant Bernat i el del sud és de nova planta.
Les obres comencen l’any 1548 per l’Aula Capitular, però el 1550 s’interrompen a causa de la mort del fundador, Ferran d’Aragó. Es reprenen l’any 1571, però s’abandonen els plànols de Covarrubias, els quals són substituïts per uns altres que s’inspiren en El Escorial. Les obres del claustre sud finalitzen el 1607.
Les obres de la nova església es porten a terme entre 1623 i 1644 en el lloc que ocupava la de Sant Bernat, reutilitzant-ne els murs i els contraforts. Presenta planta de creu llatina, cúpula sobre tambor en el creuer, cor alt i capelles entre els contraforts.
En el segle XVIII se substituïxen els antics retaules de fusta pels actuals decorats amb marqueteria de marbre, jaspi i alabastre. Davall l’altar major se situa la cripta on descansen les restes dels fundadors. La part més característica de l’església és la portada, una fatxada retaule dividida en tres cossos i amb imatges relacionades amb l’origen i la fundació del monestir.
En el pati nord es troben les restes arqueològiques de l’alqueria musulmana de Rascanya i del monestir cistercenc de Sant Bernat de Rascanya. Ací va començar a construir-se, l’any 1756, un nou claustre a imatge del claustre sud, però les obres es van interrompre l’any 1802 i va quedar inconclús. S’hi va construir només una galeria per a albergar les cuines i el refectori nous. Fins llavors s’usaven els de Sant Bernat.
1874-1966:
Presidi de Sant Miquel dels Reis
A partir del 1966, l’edifici s’usa com a magatzem d’objectes requisats per l’Ajuntament de València, fins que el 1997 comença la restauració per a adaptar-lo a la funció de Biblioteca Valenciana. L’any 1999 culmina la restauració de l’edifici que recupera els vestigis de les distintes èpoques històriques i els fa llegibles per al visitant actual.
Sobre l’antiga alqueria musulmana de Rascanya, del segle XI, els abats cistercencs de Santa Maria de la Valldigna funden un xicotet monestir, construït amb materials humils i ocupat per dotze monjos i el prior, que dedicaven la seua vida a la lectura, la pregària i el treball manual. La falta de recursos econòmics fa que el nombre de monjos es reduïsca a tres en el segle XVI.
Sant Bernat constava d’una església emmerletada d’una sola nau i dos claustres, entorn dels quals s’agrupaven les cel·les dels monjos I dependències com el refectori I les cuines que es van usar fins al segle XIX. Durant les recents excavacions del pati nord s’han trobat restes d’este antic monestir que han sigut restaurades i consolidades.
1546-1835:
Sant Miquel dels Reis
Amb la desamortització, l’edifici passa a les mans de l’Estat que el destina a diversos usos, fins que l’any 1874 decidix utilitzar-lo com a presidi.
Per a adequar l’edifici a la seua nova funció es construïxen dos pavellons en el pati nord i la resta s’adapta derrocant parets, cel·les i voltes.
Fins al 1936 la seua funció va ser la d’albergar presos comuns, i a partir d’esta data es va destinar a presos polítics condemnats a mort.
L’any 1966 es clausura com a presidi i passa definitivament a les mans de l’Ajuntament I la Diputació de València.
A partir del 2000:
Biblioteca Valenciana
1381-1546:
Sant Bernat de Rascanya
Sobre l’antiga alqueria musulmana de Rascanya, del segle XI, els abats cistercencs de Santa Maria de la Valldigna funden un xicotet monestir, construït amb materials humils i ocupat per dotze monjos i el prior, que dedicaven la seua vida a la lectura, la pregària i el treball manual. La falta de recursos econòmics fa que el nombre de monjos es reduïsca a tres en el segle XVI.
Sant Bernat constava d’una església emmerletada d’una sola nau i dos claustres, entorn dels quals s’agrupaven les cel·les dels monjos I dependències com el refectori I les cuines que es van usar fins al segle XIX. Durant les recents excavacions del pati nord s’han trobat restes d’este antic monestir que han sigut restaurades i consolidades.
1546-1835:
Sant Miquel dels Reis
Este monestir jerònim és fundat l’any 1546 pels ducs de Calàbria, Ferran d’Aragó i Germana de Foix, per a albergar el seu panteó familiar. El duc pretén, a més, fundar en el monestir una escola d’arts i una altra de teologia, per a això dóna la seua fabulosa biblioteca privada heretada del seu besavi Alfons el Magnànim.
Ferran d’Aragó encarrega el projecte del nou edifici a l’arquitecte reial i de l’orde jerònim Alonso de Covarrubias.
El projecte consistix en una església central, remodelant l’antiga del Cister, flanquejada per dos claustres, un al nord i un altre al sud. El del nord conserva part de l’antic monestir de Sant Bernat i el del sud és de nova planta.
Les obres comencen l’any 1548 per l’Aula Capitular, però el 1550 s’interrompen a causa de la mort del fundador, Ferran d’Aragó. Es reprenen l’any 1571, però s’abandonen els plànols de Covarrubias, els quals són substituïts per uns altres que s’inspiren en El Escorial. Les obres del claustre sud finalitzen el 1607.
Les obres de la nova església es porten a terme entre 1623 i 1644 en el lloc que ocupava la de Sant Bernat, reutilitzant-ne els murs i els contraforts. Presenta planta de creu llatina, cúpula sobre tambor en el creuer, cor alt i capelles entre els contraforts.
En el segle XVIII se substituïxen els antics retaules de fusta pels actuals decorats amb marqueteria de marbre, jaspi i alabastre. Davall l’altar major se situa la cripta on descansen les restes dels fundadors. La part més característica de l’església és la portada, una fatxada retaule dividida en tres cossos i amb imatges relacionades amb l’origen i la fundació del monestir.
En el pati nord es troben les restes arqueològiques de l’alqueria musulmana de Rascanya i del monestir cistercenc de Sant Bernat de Rascanya. Ací va començar a construir-se, l’any 1756, un nou claustre a imatge del claustre sud, però les obres es van interrompre l’any 1802 i va quedar inconclús. S’hi va construir només una galeria per a albergar les cuines i el refectori nous. Fins llavors s’usaven els de Sant Bernat.
1874-1966:
Presidi de Sant Miquel dels Reis
Amb la desamortització, l’edifici passa a les mans de l’Estat que el destina a diversos usos, fins que l’any 1874 decidix utilitzar-lo com a presidi.
Per a adequar l’edifici a la seua nova funció es construïxen dos pavellons en el pati nord i la resta s’adapta derrocant parets, cel·les i voltes.
Fins al 1936 la seua funció va ser la d’albergar presos comuns, i a partir d’esta data es va destinar a presos polítics condemnats a mort.
L’any 1966 es clausura com a presidi i passa definitivament a les mans de l’Ajuntament I la Diputació de València.
A partir del 2000:
Biblioteca Valenciana
A partir del 1966, l’edifici s’usa com a magatzem d’objectes requisats per l’Ajuntament de València, fins que el 1997 comença la restauració per a adaptar-lo a la funció de Biblioteca Valenciana. L’any 1999 culmina la restauració de l’edifici que recupera els vestigis de les distintes èpoques històriques i els fa llegibles per al visitant actual.
