Legislació

Sia notori i manifest a tots els ciutadans que les Corts Valencianes han aprovat i jo, d’acord amb el que establixen la Constitució i l’Estatut d’Autonomia, en nom del rei, promulgue la llei següent:

PREÀMBUL

L’article 3 de la Constitució Espanyola del 1978, a més de proclamar el castellà com a llengua espanyola oficial del l’Estat, establix que la resta de llengües espanyoles seran també oficials en les Comunitats Autònomes, d’acord amb el contingut dels respectius Estatuts d’Autonomia.

Igualment, en l’apartat primer de l’article 148, punt 17é, del text constitucional, es disposa que les comunitats autònomes puguen assumir, si és procedent, competències en el foment de l’ensenyament de la llengua de la comunitat autònoma.

A més, la Llei Orgànica 5/1982, d’1 de juliol, d’Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana, establix en l’article 7 que “els dos idiomes oficials de la Comunitat Autònoma són el valencià i el castellà” i afirma més endavant que la “Generalitat Valenciana garantirà l’ús normal i oficial de les dos llengües, i adoptarà les mesures necessàries per tal d’assegurar-ne el coneixement”. També preveu, en el punt 5, que “la llei establirà els criteris d’aplicació de la llengua pròpia en l’Administració i l’ensenyament”. Finalment, el punt 4 de l’article 31 del mateix Estatut d’Autonomia atribuïx a la Generalitat Valenciana competència exclusiva en matèria de cultura.

Per la seua part, la Llei 4/1983, de 23 de novembre, d’Ús i Ensenyament del Valencià, suposà la plasmació del compromís de la Generalitat Valenciana en la defensa del patrimoni cultural de la nostra Comunitat Autònoma i, d’una manera especial, en la recuperació del valencià, definit com a “llengua històrica i pròpia del nostre poble”. La Llei tracta de superar la relació de desigualtat existent entre les llengües oficials de la Comunitat Valenciana, i disposa actuacions necessàries per tal d’impulsar l’ús del valencià en diferents àmbits de la societat, tot afavorint l’equiparació efectiva entre el valencià i el castellà.

Igualment, la mencionada llei afirma que el valencià és “part substancial del patrimoni cultural de tota la nostra societat” i, en conseqüència, el Govern Valencià es considera posseïdor, en l’actual conjuntura històrica, de la capacitat necessària per tal de possibilitar que els diversos sectors socials de tota la Comunitat Valenciana puguen sentir-se compromesos en el procés de recuperació de l’idioma que ha tingut l’honor de rebre del nostre poble la seua estima i la seua noble gentilesa. Una premissa per a garantir l’ús “normal i oficial” del valencià, tal com preveu l’article 7 de l’Estatut d’Autonomia, i per tant, per a garantir la seguretat jurídica dels administrats, és que tota l’Administració pública es regisca per una mateixa normativa ortogràfica i gramatical del valencià. Tal aspecte no fou previst específicament en el cas de l’Estatut d’Autonomia ni en la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià, si bé en l’article 34 de la mencionada llei s’establix que el Govern Valencià “assumirà la direcció tècnica i la coordinació del procés de l’ús i l’ensenyament del valencià assessorant al respecte totes les Administracions públiques i particulars, i adoptant les mesures que siguen per a fomentar l’ús i l’extensió del valencià”…