CASTELLANO | ENGLISH

Rafael Alemany i Pérez Saldanya s’han acomiadat hui de l’AVL

Els acadèmics Rafael Alemany i Manuel Pérez Saldanya han assistit hui a l’última sessió plenària com a membres de la institució normativa abans que la setmana que ve, concretament el dimarts, s’incorporen els nous components de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua.

Els acadèmics Rafael Alemany i Manuel Pérez Saldanya han assistit hui a l’última sessió plenària com a membres de la institució normativa abans que la setmana que ve, concretament el dimarts, s’incorporen els nous components de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua.

Els dos acadèmics s’han acomiadat dels companys amb unes breus i emocionades intervencions, en les quals han destacat la labor de la institució per arribar al terme d’esta primera etapa, en la qual s’han fet passos importants per a avançar en la normalitat lingüística de la nostra llengua.

Saldanya s’ha referit a la seua contribució en l’elaboració del ‘Dictamen sobre la defensa de la denominació i l’entitat del valencià’, com també a la preparació de la Gramàtica normativa valenciana. Igualment ha destacat la necessitat d’obrir-se a les institucions normatives de l’àmbit lingüístic.

Per la seua banda, Rafael Alemany ha repassat els orígens de l’Acadèmia i la seua participació en el disseny de la institució, un temps que ell va viure en primera persona i que hui ha recordat en el seu comiat. També ha volgut destacar la seua participació en l’elaboració del Diccionari normatiu valencià.

Els dos han coincidit a qualificar el seu pas per l’AVL com una aventura apassionant i han apel·lat a continuar pel camí del diàleg i el consens en el nou període que ara s’obri amb l’entrada dels set acadèmics nous, com a conseqüència de la renovació d’un terç dels membres de la institució.

Finalment, Ramon Ferrer, president de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, que ha tancat el torn d’intervencions, ha qualificat Rafael Alemany i Manuel Pérez Saldanya com dos persones “cabdals” en esta etapa inicial de la institució, “tant pels profunds coneixements lingüístics que posseïxen com per la permanent voluntat de concòrdia que els ha caracteritzat”.