Encara que es tracte d’una actuació interna de la vida institucional, per la seua transcedència jurídicopolítica i la repercussió que ha tingut en els mitjans de comunicació valencians, s’ha de destacar, en primer lloc, la culminació del procés de renovació de membres de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua. D’acord amb el que preveu l’article 11.2 de la Llei 7/1998, de 16 de setembre, de Creació de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, durant l’exercici de 2016 s’havia d’efectuar la primera renovació d’un terç dels acadèmics pel procediment de cooptació; és a dir, set membres.
Prèviament, en el 2015 s’havia procedit al sorteig per insaculació amb la finalitat de determinar quines havien de ser les set persones que abandonarien l’Acadèmia. Arribat el moment procedimental el Ple comptava ja amb dos vacants, per renúncia de la Sra. Ascensió Figueres i per defunció del Sr. Pere Maria Orts. Tanmateix, altres tres membres renunciaren a la seua condició d’acadèmics abans del sorteig: la Sra. Maria Soledat González, el Sr. Miquel Navarro i el Sr. Joan-Alfons Gil Albors. S’ha d’explicitar el reconeixement a la seua enorme generositat perquè, independentment dels seus motius personals per a la renúncia, el fet de cessar abans del sorteig els privava de participar en el procés electoral i de continuar sent membres de la institució, transitòriament, fins a la presa de possessió dels futurs membres electes. En definitiva, el sorteig efectuat en el Ple del 4 de desembre del 2015 determinà solament els dos membres restants que havien de cessar.
D’esta manera, en el Ple d’11 de març del 2016 es realitzaren les primeres votacions dels setze membres en actiu de la institució. En este primer ple electoral, en una mostra d’òptim funcionament i entesa institucional, s’aconseguí l’elecció de sis nous acadèmics: Immaculada Cerdà Sanchis, Josep Martines Peres, Carme Miquel Diego, Joan Francesc Mira Casterà, Brauli Montoya Abat i Joan Rafael Ramos Alfajarín. L’acadèmic que faltava per a completar el terç substituït, fou el Sr. Abelard Saragossà Alba, elegit en el Ple de 8 d’abril del 2016.
Quant a l’activitat normativa, i per orde de publicació, cal ressenyar l’aparició de la Gramàtica normativa bàsica, versió més reduïda que la Gramàtica normativa valenciana, que té l’objectiu —aquella— de facilitar-ne la divulgació. En segon lloc, durant el 2016 es produí la publicació en paper del Diccionari normatiu valencià. Esta obra ja estava a l’abast del públic, a través d’Internet, des de les primeres setmanes del 2014. Tot i que la consulta electrònica serà, sens dubte, la forma més habitual d’utilització del DNV, calia realitzar una primera edició en paper. Entre les múltiples raons que ho feien aconsellable, no era menor la del simbolisme que tenia la visualització física, la materialització, de tot el treball contingut en esta obra capital de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua. Tant una obra normativa com l’altra han tingut una difusió especial per part de la institució, mitjançant l’enviament postal massiu. En el cas del DNV, malgrat el pes i el volum de l’edició, i el consegüent increment del cost de l’enviament, es considerà necessari que arribara a tots els centres docents i totes les biblioteques públiques de la comunitat autònoma. En concret, es feren 2.370 trameses, amb un cost total de quasi quinze mil euros, de les quals 479 a biblioteques, 1005 a escoles públiques d’Educació Primària, 358 a Instituts d’Educació Secundària, 390 a centres privats concertats, 72 a ajuntaments amb conveni AVIVA i, finalment, 66 a entitats i autoritats diverses.
En el terreny de la col·laboració amb altres institucions, durant este exercici hi hagué dos que són d’especial rellevància. D’una banda, se signà un conveni de col·laboració amb la Diputació de València per al projecte d’investigació «Arxiu de la Memòria Oral Valenciana», del Museu Valencià d’Etnologia. Per mitjà del conveni l’AVL passa a ser coresponsable del que es coneix, generalment, com a Museu de la Paraula. Consistix en una col·lecció d’enregistraments d’entrevistes amb persones de diferents parts del país, en què expliquen les seues activitats professionals o vitals. Evidentment, estos documents audiovisuals tenen una gran importància etnològica, però també lingüística, ja que retraten el valencià d’un període de transformació de la societat valenciana, d’agrària a industrial, en què moltes activitats tradicionals estan en trànsit a la desaparició.
La segona gran col·laboració fomalitzada durant el 2016 és la relativa al conveni amb el Centre de Terminologia que és fruit d’un consorci creat per la Generalitat de Catalunya i l’Institut d’Estudis Catalans. Més conegut pel seu acrònim TERMCAT, ha sigut des de 1985 la referència més reconeguda quant a l’ús de termes i neologismes que no tenien cabuda en els diccionaris. Amb la creació per l’Acadèmia Valenciana de la Llengua d’un instrument terminològic propi per al marc normatiu valencià en 2015, el Porterval, s’imposava la determinació d’uns mecanismes de coordinació entre les dos institucions, amb la finalitat de coordinar esforços i de no arribar a solucions innecessàriament divergents que només podrien perjudicar la comunicació tècnica i científica entre els parlants.
L’any 2016 l’edició de l’Escriptor de l’Any fou dedicada per primera vegada a una dona: l’autora medieval Isabel de Villena. Des del 8 de juny fins al 29 de juliol, en col·laboració amb la Universitat de València, s’organitzà una exposició sobre l’Escriptora de l’Any en la sala Duc de Calàbria del centre cultural La Nau. Quant a l’exposició transportable de dotze panells ha visitat fins a la data de hui 59 localitats.
En el mes de maig el Ple de la institució va ratificar en l’any 2016 una declaració conjunta del president de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua i del decà de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana (acord 23/2016). L’objectiu i el compromís de les dos parts era la voluntat de propiciar, a través de grups de treball conjunts, les iniciatives i els mecanismes que possibiliten la cooperació efectiva entre les dos acadèmies en els aspectes que acorden, des del respecte a l’ordenament jurídic valencià i als àmbits competencials propis de cadascuna d’elles.
La Junta de Govern va elaborar tres informes dins de procediments d’elaboració de disposicions de caràcter general. A petició de la Direcció General d’Administració Local de la Presidència de la Generalitat es demanà informe per al projecte de Decret del Consell de regulació dels criteris i procediment per al canvi de denominació dels municipis i altres entitats locals de la Comunitat Valenciana. Cal tindre en compte que per virtut de la Llei l’Acadèmia Valenciana de la Llengua intervé preceptivament en el procediment d’aprovació de les denominacions municipals. És digne de menció que la quasi totalitat de les observacions tècniques i jurídiques fetes per l’AVL foren incorporades a la redacció final de la norma. A petició de la Conselleria d’Educació, Investigació, Cultura i Esport s’elaboraren dos informes, el primer del qual tenia com a objecte el projecte de Decret del Consell, pel qual es regulen els usos institucionals i administratius de les llengües oficials en l’Administració de la Generalitat. Este reglament té un contingut de foment de l’ús administratiu del valencià. La segona norma per a la qual la Conselleria demanava informe, era de caràcter educatiu. En concret, el projecte de Decret del Consell pel qual s’establix el model lingüístic educatiu valencià i es regula la seua aplicació als ensenyaments no universitaris de la Comunitat Valenciana.
Pel que fa a les col·laboracions amb altres interlocutors es pot destacar la continuïtat de l’esforç econòmic de la institució per col·laborar amb el món artístic. Com a exemples, s’aprovà patrocinar el projecte TROVAM! (La fira valenciana de la música), així com la V Mostra Internacional de Cinema Educatiu. Quant a la col·laboració amb l’Institut Ramon Llull (IRL) es continuà organitzant el Curs d’Introducció a la Didàctica de la Llengua com a Idioma Estranger i patrocinant les traduccions d’obres d’autors valencians que hagen obtingut una subvenció de l’IRL. També es finançaren els lectorats valencians a Amiens, Cambridge i Torí, tot i que es produïren les primeres converses per a una major intervenció de la Conselleria competent en matèria d’Educació.
Per últim, igual que l’any anterior, en el mes de novembre, l’AVL organitzà una Jornada de Portes Obertes en el monestir de Sant Miquel dels Reis, amb la participació d’unes cinc-centes persones en les activitats programades: tallers, contacontes, visites guiades, audiovisuals, exposicions i recitals. L’activitat central fou una espectacular demostració de la Muixaranga d’Algemesí en l’interior de l’església.
