L’escriptora pronuncia la conferència «Elles també hi eren: les dones i l’exili de 1939» en el Centre Cultural La Nau de la Universitat de València
L’escriptora Marta Pessarrodona ha pronunciat la conferència «Elles també hi eren: les dones i l’exili de 1939» este dijous 27 d’abril en el Centre Cultural La Nau de la Universitat de València. La xarrada de Pessarrodona ha sigut el tir d’eixida a les activitats organitzades per l’Acadèmia Valenciana de la Llengua en el marc de l’Escriptor de l’Any 2023, que enguany es dedica als «Escriptors Valencians de l’Exili». L’acadèmica Àngels Gregori ha sigut l’encarregada de presentar la conferència de l’autora de L’exili violeta (Editorial Meteora, 2010), un estudi que relata part de l’exili, tant exterior com interior i tan poc difós: «el de les dones intel·lectuals catalanes que, en solitud o amb els seus familiars, van haver d’anar-se’n cap a altres terres o amagar-se i autoexcloure’s de la societat per la por a la represàlia».
L’escriptora ha defés el paper del feminisme durant l’exili i ha recordat el nom d’algunes escriptores, artistes i polítiques catalanes que van haver de deixar el seu país. «Francesca Bonnemaison, Roser Bru, Núria Folch, Rosa Leveroni, Frederica Montseny, Anna Murià, Teresa Pàmies, Irene Polo, Mercè Rodoreda, Teresa Rebull, Maria Teresa Vernet, Margarida Xirgu i tantes altres van patir la duresa de l’exili i el dolor implacable de l’enyorança, i van haver de defensar el seu paper social i intel·lectual de dona en una societat trencada, empobrida per la Guerra Civil i enfosquida per la dictadura dels vencedors», ha dit també l’autora del llibre La cultura catalana exiliada (Ara Llibres, 2010). Així mateix, ha mostrat interés en la línia d’investigació sobre l’exili de les dones valencianes i ha animat els especialistes a aprofundir en este vessant de la història. «L’exili va truncar moltíssimes vides, projectes i esperances. A més, hem de pensar que part de la gent que va exiliar-se, també va patir la Segona Guerra Mundial», ha destacat Pessarrodona.
La Comissió Escriptors Valencians de l’Exili està formada pels acadèmics Josep Palomero (president), Àngels Gregori (secretària), Ramon Ferrer, Carme Manuel, Vicenta Tasa i Joan Francesc Mira (vocals).
L’escriptora ha defés el paper del feminisme durant l’exili i ha recordat el nom d’algunes escriptores, artistes i polítiques catalanes que van haver de deixar el seu país. «Francesca Bonnemaison, Roser Bru, Núria Folch, Rosa Leveroni, Frederica Montseny, Anna Murià, Teresa Pàmies, Irene Polo, Mercè Rodoreda, Teresa Rebull, Maria Teresa Vernet, Margarida Xirgu i tantes altres van patir la duresa de l’exili i el dolor implacable de l’enyorança, i van haver de defensar el seu paper social i intel·lectual de dona en una societat trencada, empobrida per la Guerra Civil i enfosquida per la dictadura dels vencedors», ha dit també l’autora del llibre La cultura catalana exiliada (Ara Llibres, 2010). Així mateix, ha mostrat interés en la línia d’investigació sobre l’exili de les dones valencianes i ha animat els especialistes a aprofundir en este vessant de la història. «L’exili va truncar moltíssimes vides, projectes i esperances. A més, hem de pensar que part de la gent que va exiliar-se, també va patir la Segona Guerra Mundial», ha destacat Pessarrodona.
La Comissió Escriptors Valencians de l’Exili està formada pels acadèmics Josep Palomero (president), Àngels Gregori (secretària), Ramon Ferrer, Carme Manuel, Vicenta Tasa i Joan Francesc Mira (vocals).
