L’Acadèmia Valenciana de la Llengua ha aprovat la concessió de la seua Medalla, la màxima distinció de la institució normativa, a l’escriptor Emili Rodríguez-Bernabeu. La candidatura d’Emili Rodríguez-Bernabeu, a proposta de la Secció de Documentació i Literatura, va obtindre el suport del Ple del 26 de maig passat, atenent els destacats i extensos mèrits literaris i la seua contribució al foment del valencià en les comarques del sud.
El nom d’Emili Rodríguez-Bernabeu s’unix als de Ramon Lapiedra i Rosa Serrano (2019), Rafael Ninyoles (2018), Joseph Gulsoy (2017), Germà Colón (2016) i Pere Maria Orts (2015), guardonats amb la Medalla de l’AVL. El lliurament de la distinció tindrà lloc el pròxim mes d’octubre en el monestir de Sant Miquel dels Reis, seu de l’AVL, en un acte solemne, coincidint amb l’inici del curs acadèmic. «La concessió de la Medalla suposa un gran honor i una gran satisfacció. L’Acadèmia és la màxima referència lingüística que tenim els valencians, la que dicta les normes per a la correcció en l’escriptura i en la parla de la nostra llengua. Agraïsc molt l’honor que em fa amb la distinció», declara l’escriptor.
No és la primera vegada que l’Acadèmia reconeix la trajectòria del poeta nascut a Alacant en 1940. L’any 2019 la institució normativa del valencià i la Universitat d’Alacant li dedicaven, junt amb Gaspar Jaén, les activitats —conferències, taules redones— de la VIII Jornada sobre Escriptors Actuals en memòria del desaparegut Lluís Alpera.
Metge cardiòleg de professió, Emili Rodríguez-Bernabeu és una figura cabdal de la literatura valenciana contemporània, però també és un referent del compromís amb la llengua des que va entrar en contacte amb el grup literari creat al voltant de l’Editorial Torre i de la Universitat de València en els anys seixanta del segle passat.
Pocs anys després, en col·laboració amb Francesc Cuartero i Antoni Ceba, posaria en marxa uns cursos de valencià en el Club d’Amics de la Unesco a Alacant i va crear, per al foment del valencià entre els metges, l’Aula Francisco Javier Balmis en el Col·legi de Metges d’Alacant. Actualment, l’entitat concedix un premi de poesia en valencià i un altre en narrativa, a través del seu Ateneu Cultural. La seua disposició a fer del valencià una llengua present en tots els àmbits socials, el va portar a formar en els anys 80, amb Josep Lluís Barceló, Rafel Poveda, Rou Fuster i Joan-Carles Martí, la Fundació Jaume Roig, que tenia com a finalitat la promoció del valencià en diverses activitats culturals. Com expressa Rodríguez-Bernabeu: «La pervivència del valencià depén de tots. Ja és un miracle que encara siga una llengua viva i amb una literatura poderosa. A Alacant, el valencià ha reculat molt des que jo era xiquet fins ara. Les causes són múltiples. La principal la forta immigració, però hi ha contrades del sud on el valencià encara té vitalitat».
La poètica de l’inefable
Pel que fa a la seua obra literària, el mateix poeta distingix dos grans períodes, que tenen com a punt d’inflexió la transició cap a la democràcia. Així, Poemes a la fi (1964) i la trilogia formada per La platja (1968), La ciutat de la platja (1972) i La catacumba (1974) esdevenen una primera incursió en el que ell anomena «realisme socialista», amb el rerefons de la meditació existencial que amera tota la seua poètica. L’evolució pausada cap a l’ànsia de recreació de l’inefable determina una segona etapa, caracteritzada per l’experimentació amb el llenguatge, el·líptic, sinestèsic, que té algunes formes i paraules inspirades en el surrealisme. En esta etapa caldria encabir Viatge al teu nom (1982), Teoria del somni (1987), Domini del sol (1990), El rostre de l’amant (1992), Escandinàvia (1996) i Alacant (1998). Dring (2000) és la darrera creació del poeta.
Però l’activitat literària d’Emili Rodríguez-Bernabeu no es limita a la poesia. La crítica i l’assaig ideològic formen una part important de la seua obra. La crítica es concreta en articles i comentaris publicats en revistes especialitzades com ara «Notícia literària d’Alacant» (Revista de Catalunya, núm. 53) i Migjorn, o en Introducció a l’obra poètica de Joan Valls, Antologia de Joan Valls, L’obra literària d’Emili Boils i Maria Ibars Ibars, innovació o continuïtat, entre moltíssims més.
L’obra ideològica se centra principalment en la reflexió sobre el seu propi país i sobre les influències respectives entre ciència i literatura. Alacant contra València (Premi d’Assaig Carles Rahola de Girona en 1993) reunix l’univers cultural de l’autor i els seus postulats identitaris sobre els quals ha escrit nombrosos assajos en diverses revistes. Ciència i literatura o La clonació humana, el mite de Narcís i Roís de Corella són exemples de la temàtica ciència i literatura de l’autor guardonat per l’Acadèmia.
