València, 30 de novembre de 2022
La institució estatutària considera que no garantix la competència lingüística en cap llengua, siga cooficial o estrangera
L’entitat estatutària, amb competències normatives sobre el valencià en tot el territori de la Comunitat Valenciana, ha enviat una carta a la ministra d’Educació i Formació Professional, Pilar Alegría, en la qual manifesta que la “Propuesta de nuevo modelo de pruebas de acceso a la universidad y su implantación gradual” no garantix la competència lingüística en cap llengua, siga cooficial o estrangera.
A finals de juliol el Ministeri va presentar a les comunitats autònomes una reformulació per a fer una selectivitat amb menys exàmens i amb un exercici general de maduresa de l’alumnat. El model definitiu només constaria de dos proves. D’una banda, es mantindria l’examen d’una assignatura del Batxillerat; i, de l’altra, l’exercici de maduresa, que substituïx les cinc proves comunes que es feien en el model anterior (valencià, castellà, llengua estrangera, història i l’assignatura de la modalitat de Batxillerat triada per l’alumnat), passaria a comptar un 75% de la nota.
Per a l’Acadèmia la nova prova proposada per als continguts de llengua no permet avaluar adequadament les competències comunicatives, metalingüístiques i literàries, atés que “l’examen es basa en qüestions de resposta tancada, semiconstruïda i amb un marge molt escàs per a l’expressió oberta”. “La prova no garantix estes competències que són imprescindibles en la formació d’una persona universitària”, advertix l’AVL.
Així mateix, l’AVL considera que l’avaluació de les llengües cooficials i de la llengua estrangera en una prova única i global, com assenyala la iniciativa del Ministeri d’Educació, “difícilment” podrà valorar de manera precisa la capacitat d’expressar-se en cadascuna d’estes llengües. A més, l’Acadèmia assegura que la prova plantejada no permet avaluar la capacitat d’anàlisi dels factors que condicionen el context sociolingüístic en general, i en particular el del valencià.
Per tot això, l’AVL mostra la seua preocupació i demana al ministeri que reconsidere la seua proposta i opte per una prova específica per a avaluar la competència comunicativa, metalingüística i literària en cadascuna de les llengües del currículum (les cooficials i l’estrangera), així com la capacitat d’anàlisi del context sociolingüístic.
A finals de juliol el Ministeri va presentar a les comunitats autònomes una reformulació per a fer una selectivitat amb menys exàmens i amb un exercici general de maduresa de l’alumnat. El model definitiu només constaria de dos proves. D’una banda, es mantindria l’examen d’una assignatura del Batxillerat; i, de l’altra, l’exercici de maduresa, que substituïx les cinc proves comunes que es feien en el model anterior (valencià, castellà, llengua estrangera, història i l’assignatura de la modalitat de Batxillerat triada per l’alumnat), passaria a comptar un 75% de la nota.
Per a l’Acadèmia la nova prova proposada per als continguts de llengua no permet avaluar adequadament les competències comunicatives, metalingüístiques i literàries, atés que “l’examen es basa en qüestions de resposta tancada, semiconstruïda i amb un marge molt escàs per a l’expressió oberta”. “La prova no garantix estes competències que són imprescindibles en la formació d’una persona universitària”, advertix l’AVL.
Així mateix, l’AVL considera que l’avaluació de les llengües cooficials i de la llengua estrangera en una prova única i global, com assenyala la iniciativa del Ministeri d’Educació, “difícilment” podrà valorar de manera precisa la capacitat d’expressar-se en cadascuna d’estes llengües. A més, l’Acadèmia assegura que la prova plantejada no permet avaluar la capacitat d’anàlisi dels factors que condicionen el context sociolingüístic en general, i en particular el del valencià.
Per tot això, l’AVL mostra la seua preocupació i demana al ministeri que reconsidere la seua proposta i opte per una prova específica per a avaluar la competència comunicativa, metalingüística i literària en cadascuna de les llengües del currículum (les cooficials i l’estrangera), així com la capacitat d’anàlisi del context sociolingüístic.
