La presidenta de l’Acadèmia Valenciana de Llengua, Verònica Cantó, juntament amb els membres de la Junta de Govern Immaculada Cerdà i M. Àngels Francés i de la Comissió Joan Fuster, Escriptor de l’Any 2021, Ramon Ferrer, Josep Palomero, Vicenta Tasa i Àngels Gregori, ha participat en l’acte en memòria de l’escriptor de Sueca que s’ha celebrat en la seu de l’Instituto Cervantes de Madrid.
Cantó i la resta d’acadèmics han assistit a este homenatge, que ha consistit en el depòsit de dos objectes relacionats amb Fuster en la Caja de las Letras del Cervantes. El llibre d’aforismes Judicis finals i un retrat del seu autor fent una ganyota han quedat conservats per a la posteritat en la caixa de seguretat 1077 de la cambra cuirassada de l’Instituto Cervantes. L’acte ha sigut impulsat per l’AVL amb el consentiment i el suport de l’hereu testamentari de Fuster, Josep Palàcios, que ha realitzat la selecció dels objectes que ja es custodien en el Cervantes, i amb els quals Fuster s’ha convertit en el primer autor en valencià que entra en la Caja de las Letras.
Tresor amagat de la memòria viva
«Fuster serà el primer intel·lectual i escriptor en valencià que s’unirà al llegat d’altres reconegudes personalitats de les lletres, l’art, la música, el cine, la dansa, el teatre o la ciència, com a memòria viva de la nostra cultura», ha subratllat la presidenta de l’Acadèmia. Cantó ha agraït a l’Institut Cervantes l’acollida de la donació «com un tresor amagat de la memòria viva de la nostra cultura i de la nostra llengua, personalitzades en Joan Fuster».
Durant la seua intervenció, la presidenta de la institució normativa del valencià ha valorat l’entrada de Fuster en la Caja de las Letras, ja que «l’erudició i la perspicàcia de Fuster ha merescut i mereix que la seua obra i pensament traspassen fronteres. Aspirem que siga reconegut per les seues profitoses aportacions a la reflexió permanent sobre temes de tots els temps i que són d’una contundent actualitat». Així mateix, Cantó ha subratllat la vàlua i la simbologia de l’acte. «L’Instituto Cervantes obri les portes i acull al gran escriptor i assagista suecà, que reivindicava la seua llengua i la seua cultura, la nostra llengua i la nostra cultura, el valencià». La presidenta de l’AVL ha conclòs el seu parlament instant a no fer de la llengua una frontera. «La Caja de las Letras es convertix hui, també, en la Caixa de les Lletres. La cultura i les llengües no tenen fronteres, ni són patrimonis estancats. Com més cultures i més llengües en el món, més llibertat, més patrimoni de la humanitat, més diàleg i més enteniment», ha reblat.
Heterodox, crític i inconformista
La secretària general de l’Instituto Cervantes, Carmen Noguero, ha sigut l’encarregada de donar la benvinguda a la presidenta i als acadèmics de l’AVL, al secretari autonòmic de Cultura, Ximo López, al director de l’Espai Joan Fuster, Salvador Ortells, i a la directora general del Llibre, María José Gálvez. Noguero ha celebrat que l’Any Fuster haja difós l’obra poètica de l’autor, menys popular que el vessant assagístic, mostrant així la pluralitat d’un escriptor total, un dels autors valencians «més complets que ha donat la literatura en català». Al seu torn, el secretari autonòmic de Cultura ha recordat l’aportació imprescindible de Fuster a la identitat valenciana i ha destacat el caràcter «heterodox, crític i inconformista» del literat. En el mateix sentit, s’ha expressat Ortells, que ha parlat en representació de Josep Palàcios. «Fuster és un rebel, un heterodox, un intel·lectual i un humanista d’ànima inquieta», ha destacat el director de l’Espai Joan Fuster. Ortells també ha citat un dels seus aforismes, «obediència és seguretat», per a recalcar que Fuster va ser tot el contrari. «Ell es desmitificava a mesura que es convertia en mite per al País Valencià i per a les persones que formem part de la cultura catalana. Va ser un mite i un antimite», ha postil·lat.
Finalment, la directora general del Llibre, recordant les traduccions que s’han fet dels escrits fusterians, que han sigut presentats a Nova York i en la Fira del Llibre de Frankfurt, ha celebrat que per als llibres de Fuster no hi ha fronteres, i ha agraït al Cervantes el fet d’obrir la Caja de las Letras «a la diversitat, la pluralitat i la convivència de la literatura en les distintes llegües d’Espanya».
