València, 30 de novembre de 2022
Els presidents de les dos institucions han mostrat la voluntat d’establir acords de col·laboració per a difondre i promoure l’ús de la llengua
Les Juntes de Govern de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua i l’Academia Aragonesa de la Lengua han mantingut hui la primera reunió oficial. La trobada ha tingut lloc en el monestir de Sant Miquel dels Reis, seu de la institució amb competències normatives sobre el valencià. En la reunió han participat, per part de l’Acadèmia, la presidenta, Verònica Cantó; el vicepresident, Joan Rafael Ramos; la secretària, Immaculada Cerdà, els acadèmics Artur Ahuir i M. Àngels Francés, i el lletrat secretari general, Agustí Colomer, mentre que, per part de la institució aragonesa, han estat presents el seu president, Javier Giralt; el secretari, Juan Pablo Martínez, i la tresorera, M. Teresa Moret.
Els presidents de les dos institucions han mostrat la voluntat d’establir acords de col·laboració per a difondre i promoure l’ús de la llengua. En este sentit, els membres de l’Academia Aragonesa de la Lengua han posat especial interés a conéixer les aplicacions informàtiques que l’AVL ha posat a disposició de la ciutadania per a millorar l’ús del valencià. El cap de la Unitat de Recursos Liguisticotècnics, Josep Lacreu, i el cap d’Infornàtica, Rafael Martínez, els han mostrat el funcionament del Gramàtic-On, el Diccionari Normatiu Valencià, el Nomenclàtor Toponímic Valencià, el Corpus Informatitzat del Valencià i el Portal Terminològic Valencià. Durant la visita, Lacreu ha recordat que l’AVL va tancar 2021 amb més de vint milions de consultes al DNV i més de noranta-dos milions des que es va aprovar en 2014. En tot este temps la institució ha dut a terme un treball constant per a mantindre actualitzades les seues aplicacions informàtiques de consulta del lèxic i de la gramàtica.
El president de la institució aragonesa ha agraït l’acollida de la Junta de Govern de l’AVL, així com del personal de l’Acadèmia que els ha acompanyat durant la jornada. L’Academia Aragonesa de la Lengua és una institució científica creada per mandat de la Llei 3/2013, de 9 de maig, d’ús, protecció i promoció de les llengües i modalitats lingüístiques pròpies d’Aragó (popularment coneguda com a Ley de Lenguas).
Els seus estatuts van ser aprovats en 2018 (Decret 56/2018 del Govern d’Aragó), però fins al 29 de juliol del 2021 no van ser nomenats els primers quinze acadèmics, proposats per la Universitat de Saragossa, les Corts d’Aragó i el Govern d’Aragó. Va ser l’1 d’octubre d’este mateix any quan es va constituir oficialment el Ple d’esta entitat. Les seues funcions es poden sintetitzar en dos: establir les normes d’ús correcte de l’aragonés i del català, així com vetlar per estes dos llengües, defensant els drets lingüístics dels seus parlants i assessorant els poders públics i institucions sobre estes.
Segons ha explicat Javier Giralt, el repte de l’Academia Aragonesa de la Lengua és ara donar-se a conéixer, difondre el seu treball i oferir-lo a tots els aragonesos, i en particular a aquells la llengua materna dels quals és la catalana o l’aragonesa.
Els presidents de les dos institucions han mostrat la voluntat d’establir acords de col·laboració per a difondre i promoure l’ús de la llengua. En este sentit, els membres de l’Academia Aragonesa de la Lengua han posat especial interés a conéixer les aplicacions informàtiques que l’AVL ha posat a disposició de la ciutadania per a millorar l’ús del valencià. El cap de la Unitat de Recursos Liguisticotècnics, Josep Lacreu, i el cap d’Infornàtica, Rafael Martínez, els han mostrat el funcionament del Gramàtic-On, el Diccionari Normatiu Valencià, el Nomenclàtor Toponímic Valencià, el Corpus Informatitzat del Valencià i el Portal Terminològic Valencià. Durant la visita, Lacreu ha recordat que l’AVL va tancar 2021 amb més de vint milions de consultes al DNV i més de noranta-dos milions des que es va aprovar en 2014. En tot este temps la institució ha dut a terme un treball constant per a mantindre actualitzades les seues aplicacions informàtiques de consulta del lèxic i de la gramàtica.
El president de la institució aragonesa ha agraït l’acollida de la Junta de Govern de l’AVL, així com del personal de l’Acadèmia que els ha acompanyat durant la jornada. L’Academia Aragonesa de la Lengua és una institució científica creada per mandat de la Llei 3/2013, de 9 de maig, d’ús, protecció i promoció de les llengües i modalitats lingüístiques pròpies d’Aragó (popularment coneguda com a Ley de Lenguas).
Els seus estatuts van ser aprovats en 2018 (Decret 56/2018 del Govern d’Aragó), però fins al 29 de juliol del 2021 no van ser nomenats els primers quinze acadèmics, proposats per la Universitat de Saragossa, les Corts d’Aragó i el Govern d’Aragó. Va ser l’1 d’octubre d’este mateix any quan es va constituir oficialment el Ple d’esta entitat. Les seues funcions es poden sintetitzar en dos: establir les normes d’ús correcte de l’aragonés i del català, així com vetlar per estes dos llengües, defensant els drets lingüístics dels seus parlants i assessorant els poders públics i institucions sobre estes.
Segons ha explicat Javier Giralt, el repte de l’Academia Aragonesa de la Lengua és ara donar-se a conéixer, difondre el seu treball i oferir-lo a tots els aragonesos, i en particular a aquells la llengua materna dels quals és la catalana o l’aragonesa.
