La Casa de la Cultura de Gandia serà la seu de la X Jornada d’Onomàstica, enguany dedicada fonamentalment a la toponímia i l’antroponímia de la comarca de la Safor, que inauguraran demà, divendres, a les 19 hores, l’alcaldessa de Gandia, Diana Morant, i el president de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, Ramon Ferrer, i en la qual s’han inscrit prop de noranta persones.
La Casa de la Cultura de Gandia serà la seu de la X Jornada d’Onomàstica, enguany dedicada fonamentalment a la toponímia i l’antroponímia de la comarca de la Safor, que inauguraran demà, divendres, a les 19 hores, l’alcaldessa de Gandia, Diana Morant, i el president de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, Ramon Ferrer, i en la qual s’han inscrit prop de noranta persones.
L’objectiu principal de la Jornada d’Onomàstica, que organitza l’Acadèmia Valenciana de la Llengua en col·laboració amb l’Ajuntament, la Universitat de València i altres entitats culturals de Gandia, és l’estudi de l’onomàstica de la comarca de la Safor i de Gandia, que, amb el seu passat històric i cultural esplendorós, actua com a referent i impulsor de les anomenades comarques centrals, l’antiga i històrica Governació dellà Xùquer, que arribava fins a Xixona.
L’estudi de la toponímia i l’antroponímia sempre ha ocupat un espai destacat en l’activitat de l’AVL com a ens normatiu i amb plenes competències sobre esta matèria. Com afirma Ramon Ferrer, “ens correspon per llei la normalització dels topònims. L’establiment d’una forma fixa ajuda a la conservació del topònim, i és per això que hem fet un gran esforç en l’elaboració d’uns criteris clars que donen homogeneïtat als nostres treballs”.
El topònim passa de generació en generació, moltes vegades per transmissió oral, i és manté al llarg del temps. En terres valencianes trobem topònims d’origen ibèric, llatí i àrab, a més dels valencians i castellans. D’esta perdurabilitat deriva la seua importància com a testimonis vius de cultures i llengües passades, d’activitats econòmiques desaparegudes, de característiques dialectals, d’evolucions etimològiques i de lèxic arcaic actualment en desús.
La funció principal d’un topònim és situar-nos en un espai determinat, segons l’opinió del president de la Secció d’Onomàstica i coordinador de la Jornada, Emili Casanova: “Ara estem treballant, juntament amb l’ICV, en la ubicació de tots els topònims en la cartografia i en les seues aplicacions informàtiques”. Esta col·laboració, assegura Casanova, permetrà elaborar sèries cartogràfiques, nomenclàtors i atles de gran qualitat.
La jornada comptarà amb la participació de destacats investigadors, com ara Ferran Garcia-Oliver, Abelardo Herrero, Joan Giner, Antoni Mas, Joan-Lluís Monjo, Josep Mas, Paco Hernández, Honorat Ros, Vicent Terol, Abel Soler, Gabriel Garcia Frasquet, Xavier Navarro Embuena, Santiago Yudici, Antoni Garcia Osuna i Vicenç Rosselló. L’AVL estarà representada per Josep Lacreu, cap de la Unitat de Recursos Lingüisticotècnics, i Maite Mollà,
L’objectiu principal de la Jornada d’Onomàstica, que organitza l’Acadèmia Valenciana de la Llengua en col·laboració amb l’Ajuntament, la Universitat de València i altres entitats culturals de Gandia, és l’estudi de l’onomàstica de la comarca de la Safor i de Gandia, que, amb el seu passat històric i cultural esplendorós, actua com a referent i impulsor de les anomenades comarques centrals, l’antiga i històrica Governació dellà Xùquer, que arribava fins a Xixona.
L’estudi de la toponímia i l’antroponímia sempre ha ocupat un espai destacat en l’activitat de l’AVL com a ens normatiu i amb plenes competències sobre esta matèria. Com afirma Ramon Ferrer, “ens correspon per llei la normalització dels topònims. L’establiment d’una forma fixa ajuda a la conservació del topònim, i és per això que hem fet un gran esforç en l’elaboració d’uns criteris clars que donen homogeneïtat als nostres treballs”.
El topònim passa de generació en generació, moltes vegades per transmissió oral, i és manté al llarg del temps. En terres valencianes trobem topònims d’origen ibèric, llatí i àrab, a més dels valencians i castellans. D’esta perdurabilitat deriva la seua importància com a testimonis vius de cultures i llengües passades, d’activitats econòmiques desaparegudes, de característiques dialectals, d’evolucions etimològiques i de lèxic arcaic actualment en desús.
La funció principal d’un topònim és situar-nos en un espai determinat, segons l’opinió del president de la Secció d’Onomàstica i coordinador de la Jornada, Emili Casanova: “Ara estem treballant, juntament amb l’ICV, en la ubicació de tots els topònims en la cartografia i en les seues aplicacions informàtiques”. Esta col·laboració, assegura Casanova, permetrà elaborar sèries cartogràfiques, nomenclàtors i atles de gran qualitat.
La jornada comptarà amb la participació de destacats investigadors, com ara Ferran Garcia-Oliver, Abelardo Herrero, Joan Giner, Antoni Mas, Joan-Lluís Monjo, Josep Mas, Paco Hernández, Honorat Ros, Vicent Terol, Abel Soler, Gabriel Garcia Frasquet, Xavier Navarro Embuena, Santiago Yudici, Antoni Garcia Osuna i Vicenç Rosselló. L’AVL estarà representada per Josep Lacreu, cap de la Unitat de Recursos Lingüisticotècnics, i Maite Mollà,
