Llicenciat en Filologia Catalana (1979) per la Universitat de Barcelona i doctor en Filosofia i Lletres (1985) per la Universitat d’Alacant, en la qual és catedràtic de Filologia Catalana des del 1999. Ha exercit anteriorment en la mateixa especialitat en les universitats de Barcelona (amb seu a Tarragona, 1984) i de les Illes Balears (1988-1999). És membre de l’Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana des de 1999 i de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans des del 2002.

Les seues línies principals de recerca són la dialectologia, amb llibres com La interferència lingüística al sud valencià (1989) o Variabilitat i prestigi en el català de Valls i l’Alt Camp (1993), i la sociolingüística, amb treballs com Alacant: la llengua interrompuda (1996) o Els alacantins catalanoparlants: una generació interrompuda (2000) i, amb el col·lega Antoni Mas, La transmissió familiar del valencià (2011) i Transmissió: interrupció i revernacularització de les llengües. El cas valencià (2023). També ha treballat en història social de la llengua, amb publicacions com Variació i desplaçament de llengües a Elda i a Oriola durant l’Edat Moderna (1986), Història de la llengua catalana en un territori de frontera: Petrer (Vinalopó Mitjà) (2006), La llengua dels mallorquins de San Pedro (Argentina) (2017) o Aproximació a la història social de la llengua catalana (2018). Així mateix, s’ha dedicat a l’estudi de la norma i l’estàndard amb treballs com «La normativa fonètica del gramàtic Enric Valor» (1996), «Normalització i estandardització» (2006), «Normativa lingüística i estatus del valencià» (2011) o «Possibilitats i límits de la normativa ortogràfica» (2016).