CASTELLANO | ENGLISH

Acadèmics

Mira i González, Eduard

1945, València (l’Horta)

Fou elegit acadèmic per les Corts Valencianes el 14 de juliol del 2011.

Nomenament: Decret 9/2011, de 15 de juliol, del president de la Generalitat (DOCV de 18.07.2011).

Presa de possessió: 9 de setembre del 2011.

Va cessar com a membre de l’AVL, com a conseqüència del procés de renovació d’acadèmics, el 16 de juny del 2021.

Activitat professional, acadèmica, cultural i literària

Nascut a València l’any 1945, viu a Xàbia. Batxillerat a València (PP Jesuïtes) i a Califòrnia (Napa Senior High School). Estudis universitaris a València (Universitat de València), Anglaterra (Universitat de Durham), París (Universitat de París Nanterre) i, com a becari Fulbright, als Estats Units (Bowling Green Universitat d’Ohio). Entre 1971 i la dècada dels noranta del segle xx feu nombrosos treballs sobre la preservació, recuperació i millora ambiental dels centres històrics costaners i sobre sociologia del turisme.

És doctor en Geografia i Historia, i fou professor en el Departament de Sociologia de la Universitat d’Alacant. Ha sigut, així mateix, professor visitant en el Col·legi d’Europa (Bruges) i en el Fitzwilliam College (Universitat de Cambridge), i investigador convidat en el Gonville and Caius College (Universitat de Cambridge) i en el King’s College (Universitat de Londres).

Ha sigut membre del Col·legi d’Experts en Patrimoni del Consell d’Europa i, en esta funció, dugué a terme missions d’assessorament a ciutats històriques de l’Europa central i de l’est. Ha exercit també com a director dels instituts Cervantes de Nàpols i de Brussel·les, i com a comissari d’exposicions centrades, sobretot, en el segle xv: els Borja, Jaume I, Ausiàs March, Joanot Martorell, Alfons el Magnànim…

Ha publicat extensament —en valencià, castellà i anglés— sobre temes de sociologia urbana, de la cultura i de l’art, i sobre arquitectura, geopolítica europea i identitat, i ha treballat com a guionista, en valencià, de sèries documentals de televisió sobre art i arquitectura. Fou coautor, amb Damià Mollà, de l’assaig De impura natione, amb el qual obtingué el Premi Joan Fuster l’any 1986.

En el terreny estrictament literari, ha publicat un assaig literari: Una terra allà al ponent (València, Tres i Quatre, 1986), dos llibres de narracions curtes: Primer libro de las crónicas perdidas (Víctor Orenga Editor, València, 1983) i Crónicas perdidas (Brussel·les, Excritos, 2003) i tres novel·les: Salta Lenin el Atlas (Prometeo, València, 1986), Les tribulacions d’un espia vell (Barcelona, Destino, 2006) i Escacs de mort, obra guanyadora de l’edició del 2009 del Premi de Narrativa València, de la Institució Alfons el Magnànim (València, Bromera, 2010).

Va participar com a ponent en el congrés Dones i Literatura entre l’Edat Mitjana i el Renaixement, organitzat per la Institució Alfons el Magnànim.

En accedir a la condició d’acadèmic, tenia en premsa un assaig i estava enllestint un llibre de viatges i una novel·la ambientada en el primer quart del segle XVIII. Ha rebut la Gran Creu de Jaume I i diverses distincions espanyoles, italianes i belgues.