CASTELLANO | ENGLISH

Acadèmics

Ferrando Francés, Antoni

1947, Benicolet (la Vall d’Albaida)

Fou elegit acadèmic per les Corts Valencianes el 15 de juny del 2001.

Nomenament: Decret 8/2001, de 27 de juny, del president de la Generalitat (DOGV de 05.07.2001).

Presa de possessió: 23 de juny del 2001.

Va cessar com a membre de l’AVL, com a conseqüència del procés de renovació d’acadèmics, el 16 de juny del 2021.

Activitat professional, acadèmica, cultural i literària

Filòleg. Doctor en Filosofia i Lletres (1976) per la Universitat de València, on és catedràtic de Lingüística Valenciana des del 1983. Amplià els estudis a la Gran Bretanya. Ha sigut director de l’Institut de Filologia Valenciana (1983-1986 i 1992-2001) i membre de la junta de govern de l’AILLC (1985-2003), i és membre de la Secció Filològica de l’IEC (1985). Ha fundat la revista Caplletra, de la qual ha sigut director (1986-2002), i és director de la Biblioteca Sanchis Guarner (1983).

S’ha especialitzat en dos camps de recerca:

a) L’estudi i edició de texts medievals i moderns, com el Llibre del Consolat de Mar; el Breviari d’Amor; el Llibre del Repartiment de València; Narcís Vinyoles i la seua obra; Els certàmens poètics valencians; Comentari a l’Econòmica d’Aristòtil; La vida de santa Magdalena en cobles, de Jaume Gasull; La vida de sant Vicent Ferrer, de Miquel Peres; el Regiment preservatiu i curatiu de la pestilència, de Lluís Alcanyís, i Poesies i col·loquis, de Pere Jacint Morlà, entre altres.

b) La història de la llengua i de la cultura, amb contribucions com Consciència idiomàtica i nacional dels valencians; «Un precedent de bilingüisme literari: la tertúlia d’Isabel Suaris a la València quatrecentista»; La formació històrica del valencià; «La llengua del Misteri d’Elx»; «Llengua literària i actitud política en Teodor Llorente»; «Impremta i vida literària a València en el pas del segle XV al XVI»; «De Tiran de 1460-64 al Tirant de 1490»; «Sobre el marc històric de Curial e Güelfa i la possible intencionalitat política de la novel·la»; L’obra filològica de Josep Giner; «La Gramàtica valenciana de Sanchis Guarner»; «La presència dels dialectes territorials en l’obra de Pompeu Fabra»; «El paper dels primers editors en la fixació del català modern»; «Aproximació dialectològica al Llibre dels fets del rei Jaume I» i «De la tardor medieval al Renaixement a través dels Viciana», entre altres.