[15/09/2020]
La paraula zero, pronunciada amb e oberta, designa una xifra estranya. Potser a nosaltres ara ens resulta del tot normal, però durant molt de temps no hi hagué consciència de la seua necessitat. El mot zero, de fet, és un préstec del segle XVII provinent de l’italià zero; s’havia format per contracció de zephyrum, terme usat en el llatí científic medieval per adaptació de l’àrab sifr, ‘buit’.
A partir d’este concepte, s’han creat algunes locucions que expressen figuradament la idea de nul·litat, com quan es diu d’algú que «és un zero a l’esquerra», volent dir que, a pesar de les aparences, l’al·ludit no té influència en la presa de decisions d’una organització.
Més modernament, per influència de l’anglés, la paraula zero ha passat a utilitzar-se com a adjectiu, amb un significat equivalent a ‘nul’, en expressions com creixement zero o zero emissions, aplicada en este últim cas a vehicles no contaminants.
