[27/09/2021]
La paraula xusma s’usa per a referir-se a un grup de persones de companyia poc recomanable. El mot sempre es fa servir en un to despectiu, normalment perquè es considera que eixes persones que s’engloben dins de la xusma actuen vilment. Però, a vegades, amb una perspectiva elitista, també s’utilitza este mot per a qualificar un grup de gent de baixa condició social, que es comporta grosserament. Eixe menyspreu sovint és fruit de molts prejuís socials. Per això, volent pegar-li la volta, Josep Coloma i Pellicer, director de la revista satírica El Tio Cuc, es proclamava «defensor de la xusma i de la gent de tro».
En valencià la paraula xusma té un ús acreditat des de ben antic. En 1406 ja apareix referenciada en una provisió de compra d’aliments: «cinquanta forchs d’alls per a la xurma de la galea». Les variants xusma i xurma han anat alternant al llarg del temps. La forma xusma prové del genovés ciüsma, mentre que en uns altres dialectes italians es diu ciurma. L’una i l’altra provenen del llatí celeŭsma, amb què s’al·ludia al cant dels remers que eren condemnats a galeres. I d’ací, per associació d’idees, es traslladà a la gent roín o poc fina. Tot sol estar molt lligat. Educació, delinqüència, consideració social…
