[10/12/2020]
És l’onomatopeia que simbolitza el secretisme: allò que només poden saber els que formen part del cercle de confiança més íntim d’algú. I per això precisament, per a compartir secrets inconfessables, es creà el verb xiuxiuejar i el substantiu xiuxiueig.
En italià, durant el segle XVIII, possiblement relacionat amb este vocable, es creà el mot cicisbeo, amb què es designava un servent de plena confiança que acompanyava les dones nobles per a qualsevol cosa que pogueren necessitar. En castellà s’adaptà com a chichisbeo, i en francés, sigisbée. Però estes paraules ja no designaven simples criats; era una forma de referir-se a una modalitat de galanteig cortesà, practicat per certs hòmens que, amb maneres amables i suaus, es dedicaven a fer confidències a l’orelleta de les dones per a guanyar-se la seua confiança.
