[17/01/2019]
La paraula volada és el resultat de substantivar el participi femení del verb volar, derivat del llatí volare, que ja tenia bàsicament el mateix significat que en l’actualitat: ‘desplaçar-se, un animal, d’un lloc a un altre suspés enlaire’. Ara, evidentment, també volen els avions, els drons i altres ginys.
La volada és, per tant, l’acció de volar. Partint d’este significat genèric, s’han creat diverses frases fetes que aporten sentits figurats singulars. Així, la locució estar en la primera volada s’usa per a indicar que algú és inexpert en alguna matèria, com els pardalets que es llancen a volar des del niu. Per contra, establint una analogia amb les aus que volen a gran altura, s’ha creat també la locució d’alta volada per a al·ludir a l’envergadura d’un projecte o d’una empresa.
A més, els valencians hem gestat també un significat figurat de volada, inexistent en altres parlars de la nostra llengua, per a referir-nos a una acció sobtada que sovint genera perplexitat en les persones del propi entorn a causa de la seua imprevisibilitat. I és així que diem d’algú que «Li ha pegat una volada, i ha abandonat els estudis per a fer la volta al món».
