[19/09/2019]
La paraula vodevil prové del francés vaudeville, que era una alteració de Vau-de-vire (vall de Vire), població del departament de Calvados, en la regió de Normandia (França), d’on era oriünd el cançonetista Olivier Basselin. Les seues cançons, de caràcter satíric i mordaç, adquiriren una gran popularitat durant el segle XV. Eren conegudes inicialment amb el nom de vaux-de-vire, en al·lusió al seu lloc d’origen; però, amb el pas del temps, passaren a ser conegudes com a vaudeville, que s’assimilava a ‘veu del poble’.
Durant el segle XIX, en anglés s’adoptà la veu vaudeville per a referir-se a un espectacle teatral, de caràcter lleuger, que sovint incloïa números musicals i de varietats, amb situacions equívoques i còmiques. En valencià Vicent Andrés Estellés fou un dels primers escriptors a fer servir esta paraula: «Anaves i venies, t’excitava, / el joc, el vodevil, vés a saber / tu quina cosa oculta t’excitava».
I, més enllà dels escenaris, la paraula vodevil ha passat a usar-se també per a referir-se despectivament a una situació que ha perdut la dignitat que li corresponia.
