[18/01/2018]
La paraula virtual és antiga i moderna alhora. Prové del baix llatí virtualis, derivada de virtus, que significava ‘virtut’, però no en el sentit amb què actualment entenem la paraula virtut, sinó amb el valor de ‘força’, ‘poder’, ‘facultat’, aplicable a una cosa que potencialment té la capacitat de produir un efecte determinat. S’oposava, per tant, a efectiu, real. El físic francés Jean d’Alembert reforçà l’ús d’este adjectiu amb la formulació de la seua teoria sobre les forces virtuals en 1743. Però ha sigut modernament, en l’era informàtica, on l’ús de la paraula virtual ha aconseguit una gran expansió social. L’expressió realitat virtual, aparentment antitètica, fa referència a un món artificiós creat amb ordinador que simula la realitat de manera tan creïble que produïx la sensació que allò que es representa és autèntic.
