[20/04/2017]
La paraula vesta, provinent del llatí vestis, que significava ‘vestit’, s’utilitzava inicialment per a fer referència a una ‘túnica llarga que arribava fins als peus’. En la crònica de la València siscentista feta per Pere Joan Porcar, deixant constància d’un acte de la Santa Inquisició celebrat en la plaça de la Seu el dia 16 de novembre de l’any 1625, ja apareix usada la paraula vesta: «que·ls que cremaven per sodomites portaven com una vesta morada». En l’actualitat, el mot vesta ha quedat reduït a un ús folklòric per a designar la túnica que visten els penitents en les processons de Setmana Santa i, per extensió, la persona que la porta.
La pronunciació de la vocal tònica presenta vacil·lacions. En la majoria de les comarques valencianes la paraula vesta es pronuncia amb e oberta, però també n’hi ha que la pronuncien tancada. Les dos formes són considerades acceptables per l’AVL.
