[30/11/2021]
Si ahir tractàvem el neologisme gentrificació, per a exemplificar este procés pot ser útil també que, per contrast, expliquem hui el significat de la paraula velluter. El vocable ha caigut en desús. Només ens en queden vestigis en la toponímia urbana. A Paterna, a Torrent, a Alcàsser, a Riba-roja i en molts altres pobles valencians hi ha carrers dedicats a rememorar l’activitat d’aquells esforçats artesans que treballaven la seda, confeccionant velluts, damasquins, brocats o tapisseries.
En la ciutat de València hi ha inclús tot un barri dedicat als velluters. Durant molt de temps esta indústria tingué una activitat molt florent. N’és una bona mostra el Col·legi de l’Art Major de la Seda, actualment reconvertit en museu. Però la decadència de l’activitat econòmica tingué el seu inevitable reflex en la degradació urbanística del barri. Els esforços per rehabilitar-lo són també un exemple clar dels efectes de la gentrificació.
La paraula velluter, per cert, deriva de vellut, que prové del llatí vĭllus, amb què es designava el borrissol d’alguns animals. Per analogia, esta paraula passà a aplicar-se als teixits que tenen un aspecte semblant, i que fa que resulte molt suau al tacte.
