[06/06/2022]
Amb la paraula vampir es designa un ser imaginari que, segons la tradició, viu de nit i s’alimenta de la sang de les persones. El vocable vampir apareix documentat per primera vegada en la nostra tradició lexicogràfica —no exclusivament la valenciana, sinó la de tot el domini lingüístic— en el Diccionario valenciano-castellano del llirià Josep Escrig, publicat en 1851. L’Academia de la Lengua Española tot just l’acabava d’incorporar al seu diccionari uns anys abans, en 1943, lògicament amb la forma vampiro. Però, fora a través de la via que fora, ens havia arribat del francés vampire —la llengua de cultura dominant de l’època—, que l’havia pres de l’alemany Vampir, si bé la font originària era l’hongarés vampir. Tot este entramat de relacions posen de manifest un patrimoni cultural compartit, difícil de segmentar.
Però, més enllà de les veus amb què designem les coses —reals o imaginades—, el mite del vampir té un caràcter universal, i està present en moltes cultures des de temps immemorials. La seua corporeïtzació està relacionada amb l’instint de supervivència, que fa anhelar la immortalitat, fins i tot a costa de matar altres sers humans per a beure la seua sang —com a símbol de vitalitat eterna— i, si és precís, sotmetent-se al domini de forces obscures.
