[03/03/2020]
L’adjectiu valent adopta en femení la forma valenta: «una dona valenta». Prové del llatí valens, forma del participi present del verb valēre, que originàriament significava ‘ser fort’, i d’ací passà a significar ‘tindre valor’. L’associació és fàcil de comprendre. Sempre és més fàcil ser valent si es té un gran vigor físic que si s’és un canyauli esquifit a l’hora de desafiar un rival.
Evidentment, la valentia, amb el pas del temps, s’ha manifestat de moltes altres maneres. Els conflictes ja no es resolen (sempre) a base de colps. Però en el significat de l’adjectiu valent perdura la idea matriu d’enfrontar-se a perills sense temor a ser vençut. Així i tot, quan el coratge d’algú traspassa uns límits raonables i passa a convertir-se en una temeritat, els valencians hem creat l’expressió els valents cauen de cul, amb què es vol indicar que aquells que, sense mesurar les pròpies forces, s’exposen a un gran perill, sovint acaben sent vençuts.
