[31/03/2021]
La paraula universitat prové del llatí universĭtas, que, per derivació de unus, ‘u’, havia adquirit el significat de ‘universalitat’, amb un sentit equivalent al que actualment atribuiríem a col·lectivitat. A partir del segle XII, els municipis eren coneguts amb el nom de universitats, com a concepte jurídic que englobava el conjunt de persones físiques que l’integraven. En este sentit s’utilitza, per exemple, en el Llibre de la Cort del Justícia de València, que data de l’any 1284: «e són tengudes a cens del cumú e de la universitat de la ciutat de València».
Partint d’esta idea de globalitat, en el llatí medieval començà a usar-se esta veu per a referir-se al conjunt de persones que tenien una activitat comuna, amb un valor semblant al de ‘agrupament’ o ‘gremi’. No fou fins a finals del segle XIV que, per a referir-se al conjunt de mestres, sacerdots i laics que s’encarregaven d’ensenyar la doctrina eclesiàstica en centres específics destinats a eixe fi, foren coneguts amb la denominació de Universitas Magistrorum et Scholarium (‘Universitat de Mestres i Acadèmics’), que després es reduí a Universitat per a designar, per metonímia, la institució a on s’impartia l’ensenyança de nivell superior.
La Universitat de València, la més antiga de totes les universitats valencianes, fou fundada l’any 1499 per Ferran el Catòlic amb el nom d’Estudi General.
