[01/04/2022]
El significat bàsic del verb unflar és ‘omplir amb aire o gas un cos’. Este significat prové del sentit que tenia en llatí inflare (ètim del qual deriva), que s’havia format a partir de la combinació del prefix in-, ‘cap a dins’, i el verb flare, ‘bufar’. D’este mateix ètim han sorgit també altres paraules com flat, flatulència o insuflar. La idea bàsica d’aire o de gas està ben present en tots els casos.
Després, a partir de successius processos de metaforització, unflar ha anat adquirint altres significats, relacionats amb l’exageració i la vanitat. Així, algú pot unflar una notícia per a donar-li més importància de la que té realment; o unflar-se u mateix per a jactar-se dels propis mèrits; o unflar el cap d’algú altre per a induir-lo a actuar d’una manera determinada.
La forma unflar és actualment la més general del valencià, si bé en algunes comarques també es diu inflar. El seu ús es documenta des de ben antic. Joan Roís de Corella, en la seua obra Lo Cartoxà, escrita en 1495, referint-se als llegums, deia que «unflen e no farten». Este canvi de i a u no és només nostre. En francés, derivat del mateix ètim, hi ha souffler, ‘bufar’, i naturalment souffle, adaptat en valencià com a suflé, amb què es designa un plat elaborat a base de clara d’ou batuda a punt de neu i altres ingredients.
