[11/10/2018]
El prefix ultra- prové de la forma llatina homònima, que significa ‘més enllà de, a l’altra banda de’. Amb este significat, apareix formant part d’alguns mots compostos com ultratomba o ultramar. Este terme era usat també des de ben antic amb un valor preposicional amb el significat de ‘a més’: «ultra la dita pena, serà desterrat de l’estudi per a sempre», es diu en el Llibre d’establiments i ordenacions de la ciutat de València.
A més, modernament, s’ha utilitzat el prefix ultra- per a remarcar el caràcter extremista de determinades posicions polítiques, quasi sempre amb connotacions negatives: ultraconservador, ultradretà, ultraesquerrà, ultranacionalista, ultraortodox… En les últimes dècades ha passat a usar-se també com a paraula autònoma per a referir-se a una ‘persona que professa una ideologia d’extrema dreta, amb una actitud intransigent i que pot arribar a tindre un comportament violent’.
