[16/10/2019]
La paraula tumult prové del llatí tŭmŭltus, que derivava del verb tumēre, ‘estar unflat’. Té una relació de parentiu genètic amb tumefacció o tumescència, vocables del llenguatge mèdic que fan referència a la inflamació d’una part del cos. Però, en el cas concret de tumult, la inflamació afecta sobretot l’estat d’ànim de les persones. Es parla de tumult, efectivament, quan es desborden les passions d’una multitud, que reacciona aïradament per a manifestar la seua indignació davant d’un fet, causant desordes socials i episodis de violència.
En l’antiga Roma, però, la paraula tumult es referia a una declaració oficial (anomenada en llatí decemere tumultum) dels desastres produïts per una guerra que provocava un alçament general en armes: una espècie de estat d’emergència, expressat amb la terminologia jurídica actual.
