[24/01/2017]
De l’antiga forma triümfo, cultisme format a partir del llatí triumphus, es va generar per contracció la variant popular trumfo, per a designar específicament la carta d’un coll determinat que, per les regles fixades en certs jocs de cartes, venç les dels altres colls. Esta forma popular ja apareix usada en el segle xv en La brama dels llauradors de l’horta de València contra lo venerable mossén Bernat Fenollar, escrita pel prevere Jaume Gassull: «y al trunfo te’l juga, que tot t’ho guanyava, / donchs si trunfo té, ¿perquè no’l jugava?».
A partir de la forma trumfo, s’ha generat l’expressió oros són trumfos, que s’utilitza figuradament per a remarcar que en els negocis i altres transaccions comercials el que realment importa és guanyar diners.
Per cert, en anglés trumfo es diu trump.
