[19/07/2017]
La paraula tron prové de la forma llatina thronus, i esta del grec thronos, amb la qual s’al·ludia a una cadira de braços amb respatler alt, generalment amb grades i dosser, on s’assenten els monarques, els papes o altres persones d’alta dignitat en actes cerimonials. Antigament, la paraula tron adoptà generalment les formes tro («Yo, Salamó, en lo dret tro mils no seguí», Jaume Roig) o trono («davant lo trono de la alta magestat divina», Isabel de Villena). La forma tron es restablí literàriament durant el segle XIX per a evitar l’homonímia amb tro (‘soroll fort’).
En el cristianisme, la paraula tron, usada sobretot en plural, s’ha utilitzat també en referència als esperits celestials que pertanyen al tercer cor de la primera jerarquia angèlica i que, suposadament, poden conéixer immediatament les raons de les obres divines.
