Pronunciació: [tɾifúlka].
Definició:
1. f. Situació angoixosa de la qual algú ix treballosament.
2. f. Situació de desorde o d’avalot.
Etimologia:
La paraula trifulca és d’origen incert. La hipòtesi més consolidada, amb tot, apunta que molt probablement prové del llatí trifurca, plural neutre de trifurcus, que en el significat més primitiu al·ludia a un objecte de tres puntes. El canvi de r a l és habitual en l’evolució de moltes paraules. En un primer moment, designava una forca usada pels llauradors per a llançar enlaire el blat i separar així el gra de la palla: la batuda. Però, segons sembla, este mateix vocable també s’utilitzà, ja en temps dels antics romans, per a referir-se a un aparell proveït de tres apèndixs corbats usat per a impulsar el moviment de les manxes amb què s’insuflava aire a les fargues, els forns en què es forjaven els metalls. L’estrèpit que originava este mecanisme, unit al soroll continu dels colps de martell per a donar forma als objectes metàl·lics, donaren lloc al sentit figurat de trifulca. Resulta fàcil associar este ambient amb avalots públics i, en general, a situacions escandaloses a on regna el desorde.
Variants:
En una part del domini lingüístic s’ha generat també la variant trifulga, per sonorització de la consonant velar.
Primera documentació: segle XIX.
Citacions:
«Cuant mes fort el vent, mes pols, / Cuant mes trifulca, mes lladres, / Y cuant mes sucre, mes dols?» (J. Bernat i Baldoví, J. Maria Bonilla, P. Pérez: La Donsayna, 1844)
« i al cap li venien les contalles de trifulques i episodis a on entraven les canonades agramadores.» (Josep Pascual Tirado: De la meua garbera, 1935)
«No es tracta de simples trifulques amb garrotades, com foren les baralles entre blasquistes i sorianistes de la primeria del segle actual, perquè ara s’han usat explosius.» (Josep Daniel Climent: «Crida a la concòrdia entre els valencians», Manuel Sanchis Guarner, un humanista del segle XX, 2006)
Castellà: trifulca.
Anglés: brawl, punch-up.
Francés: bagarre, baston.
Italià: zuffa, scazzottata.
Portugués: briga, bafafá.
