[04/10/2018]
La paraula trévol, pronunciada amb e tancada en valencià, prové del llatí vulgar trĭfŭlus, i este del grec tríphyllon, mot compost del prefix tri-, que significa ‘tres’, i phýllon, que vol dir ‘fulla’. I és que, efectivament, el trévol és una planta herbàcia d’uns vint centímetres d’alçària, amb tiges rectes i piloses rematades amb tres fulles arredonides en forma de cor, d’un color verd ben viu. Naix espontàniament en prats i jardins. Molt ocasionalment hi ha trévols de quatre fulles, que des de ben antic s’associen a un senyal de bon auguri en moltes cultures.
El trévol, a més de ser una planta ferratgera que servix d’aliment als animals, s’ha usat tradicionalment com a remei contra diverses afeccions. En infusió, es pren per a combatre la tos; també s’ha fet servir per a curar èczemes en la pell i per a tancar ferides, així com per a alleujar els símptomes de la conjuntivitis.
En castellà, per cert, la paraula trébol és considerada un préstec del valencià.
