[02/05/2017]
El verb treballar prové de la forma llatina tripaliare, que significava ‘torturar’; era un derivat del mot tripalium, amb què es designava un instrument de tortura compost per tres pals semblant a un cep. La idea de patiment associada al treball apareix en alguns textos antics, i encara es manté vigent en altres llengües romàniques com l’italià, que distingix entre travagliare, ‘turmentar, afligir’, i lavorare, ‘treballar’. Amb tot, en valencià el verb treballar s’ha usat des de ben antic per a remarcar la idea d’aplicar un esforç continuat, siga físic o mental, a la realització d’una activitat productiva. Però ara, en gran part com a conseqüència de la crisi econòmica que patim, el significat de treballar està vinculat no tant a la idea de l’esforç, sinó a la de fer una activitat remunerada, i és des d’este prisma que l’antiga idea de ‘tortura’ associada al treball ha quedat reemplaçada per la de ‘ventura’: afortunats els que treballen…
