[18/03/2021]
La paraula trànsfuga és un cultisme de base llatina, format a partir de la unió del prefix trans-, que indica el pas d’un lloc a un altre, i del sufix fŭg -a, forma derivada del verb fugere, ‘fugir’. Però, més enllà del significat genèric que se’n pot desprendre, ja des del primer moment l’ús d’este mot se circumscriu a un context polític per a referir-se a algú que, havent militat inicialment en un partit polític, se’n passa a un altre; i, molt especialment, a aquell que, ocupant un càrrec públic pel fet d’haver-se presentat com a candidat per un determinat partit polític, se’n separa sense abandonar el càrrec públic.
Per a evitar el transfuguisme, els partits polítics espanyols amb representació parlamentària subscrigueren en 1998 un Pacte Antitransfuguisme, que ha anat ampliant-se amb successives addendes. L’última renovació és del 2020, si bé això no ha evitat que es produïsquen nous casos de transfuguisme. Al cap i a la fi, de manera subjacent, el transfuguisme està relacionat, per una banda, amb la confrontació ideològica o estratègica inherent a la mateixa acció política; i, per una altra, també, és clar, amb els interessos personals de supervivència en l’escena política.
