[08/01/2021]
La paraula trampista és el resultat de la combinació de trampa (amb pèrdua de la vocal final) i el sufix -ista (que en valencià presenta potestativament l’alternança -iste/-ista per a indicar el gènere masculí o femení). Per la seua banda, la paraula trampa té un origen onomatopeic. Prové de l’arrel tramp- (que alterna amb trapp-), d’origen germànic, i que està present en diverses llengües: en anglés hi ha, amb el mateix significat, el mot trap; en italià, trappola; en francés, amb un sentit més específic, també existix la paraula trappe per a referir-se a l’obertura practicada en el sostre o el pis d’una casa.
En valencià la paraula trampa ja apareix documentada en el Diccionari de rims, de Jaume March, que data de l’any 1371. Però el seu significat apareix molt més explícit en un poema de Pere d’Anyó, de finals del segle XV: «y ab senblants tranpes enbarbulla a tot lo món». La trampa, en definitiva, és això: inicialment, un artifici de caça per a atrapar animals. Però a poc a poc anà eixamplant el seu significat: un ardit per a enganyar algú; una infracció maliciosa de les regles d’un joc; una contravenció dissimulada d’una llei per a eludir-la i traure’n profit.
El trampista és, evidentment, el que fa trampes. Igual que trampós. Però el sufix -ista té un biaix més ideològic; apunta a aquell que té voluntat de fer trampes permanentment. Fins que el deixen, és clar.
