[17/03/2022]
Els valencians som molt aficionats a usar la pólvora en les nostres celebracions. Ho fem en les Falles, en les festes de la Magdalena, en les Fogueres, en les festes de Moros i Cristians…, i pràcticament en quasi totes les festes patronals; o per a celebrar la victòria del nostre equip, i a vegades també en bodes, comunions i altres celebracions particulars. La traca és l’expressió de la nostra voluntat de compartir l’alegria que sentim per qualsevol motiu. Que se sàpia que estem de festa!
Estrictament, la paraula traca fa referència a una sèrie de trons posats al llarg d’una corda, que van esclatant de manera successiva. Encara que, molt sovint, este mot també s’usa genèricament per a referir-se als petards que, ara i adés, es llancen contra l’asfalt. I fins i tot per a eixa bacanal de sorolls estridents que anomenem mascletà. Tot, al remat, és el resultat d’un seguit d’explosions. Les diferències són només de freqüència i d’intensitat.
La paraula traca té un origen onomatopeic, que imita el so que sentim. En un primer moment s’usava trac per a reproduir un soroll sec. Si n’eren dos, tric-trac, especialment per a indicar que mantenien un cert sentit rítmic; i si n’era una successió, traca-trac.
