[06/02/2019]
La paraula tort, en el seu origen, era el participi del verb tòrcer, ‘desviar-se del camí recte’. I amb este significat bàsic quedà habilitada com a forma adjectival en contextos com ara «fer una ratlla torta» o «tindre les cames tortes». Però amb el temps l’adjectiu tort ha anat adquirint nous significats figurats que indiquen altres tipus de desviació respecte a la idea de rectitud.
Així, per exemple, en l’expressió eixir tort l’adjectiu transmet la idea d’una empresa fallida respecte a les expectatives que es tenien. Per a indicar que alguna cosa ha causat malestar a algú, es diu que li ha pegat tort. Quan algú actua amb males intencions, se’n diu que llaura tort, una metàfora arrelada en la nostra cultura agrícola. I si obra irreflexivament, sense ponderar les raons a favor en contra d’alguna cosa, es diu que ho fa a tort i a dret.
Referit a una persona, un tort és algú a qui li falta un ull, cosa que li fa veure les coses obliquament; i, aplicat a una acció, és un greuge causat per una actuació injusta. Quan les coses es torcen, malament.
