[28/01/2022]
En l’apunt dedicat a la paraula algaravia publicat fa uns dies, comentàvem que els moros i els cristians recorrien a torsimanys per a comunicar-se entre ells. I així queda acreditat en el Llibre dels feits del rei en Jaume, que data de l’any 1380: «enviam-y don Nuno ab X cavallers seus, e I juheu de Çaragoça, qui sabia algaravia, per torcimany».
Esta paraula prové de l’àrab turjuman, que tenia el significat de ‘traductor, intèrpret’. Amb tot i això, el seu origen remot cal buscar-lo en una llengua semítica, possiblement l’accadi —parlada en una regió de l’antiga Mesopotàmia—, a on hi ha constància de la forma turgamānu, usada també amb este mateix significat, i d’ací passà a l’arameu com a turgemana.
Les comunitats àrab i cristiana convisqueren durant molt de temps en les terres que ara habitem nosaltres: la ciutat de València fou conquistada pels àrabs l’any 711, i els moriscos en foren expulsats el 1609. Però les relacions entre els membres d’una comunitat i de l’altra eren esquives, amb una posició de domini i subjugació de l’una respecte a l’altra, això sí, amb alternança al llarg del temps. La convivència no fou fàcil, i bona prova d’això és que necessitaven torsimanys per a entendre’s.
