[30/06/2022]
El verb torcar s’usa en valencià per a indicar l’acció de llevar la humitat a alguns objectes que s’han banyat. I així es parla de «torcar els plats» després de rentar-los; de «torcar l’aigua» que ha caigut accidentalment en una taula, o de «torcar-se la suor» després d’una caminada extenuant. Són només uns quants exemples representatius. Però cal aclarir que, en tots els casos, es tracta d’una humitat que no forma part intrínseca de l’objecte torcat, i a més és imprescindible utilitzar un drap o un paper per a absorbir la humitat sobrevinguda. Si no, no és torcar.
Per extensió, també s’usa el verb torcar per a referir-se a l’acció de netejar les molletes de pa o les restes que queden en la taula en acabant de fer qualsevol menjada, llevar la pols dels mobles i, en general, la brutícia de qualsevol lloc; però sempre, això sí, amb un drap o un paper.
Hi ha una locució construïda amb el verb torcar que gasten molts valencians per a expressar de manera desinhibida —sense escrúpols escatològics— que alguna cosa és sorprenent, extraordinària: «per a (o millor encara: “pa”, amb eixe regust de col·loquialitat que exhala esta contracció proscrita) cagar-se i no torcar-se».
