[04/04/2018]
La paraula tonya s’usa en algunes comarques valencianes per a referir-se a una coca típica de Pasqua que, amb lleugeres variacions en el procés d’elaboració, és coneguda en altres llocs com a mona, panou, pa socarrat o amb el castellanisme panquemao (per cert, no registrat per la RAE).
Prové del llatí tŭnna, i este del cèltic tunna, que significava ‘pell, cotna’. Així és com s’utilitzava antigament: «Més vos creuré que u feu per por, / o per vergonya, / que ja sabem la dura tonya / com se mastega», escriu Jaume Gassull en el Lo somni de Joan Joan, publicat en 1497. En portugués i en gallec s’usa encara la variant tona per a designar la crosta externa de determinats fruits. I els argentins, amb tantes concomitàncies en el seu llenguatge amb el dels valencians, fan servir la paraula toña per a referir-se a un pa gran, normalment de ségol.
