[23/11/2021]
El passat 20 de novembre se celebrava el Dia del Llibre. Esta data té un gran simbolisme per als valencians: servix també per a commemorar la publicació de la primera edició del Tirant lo Blanch, l’obra de Joanot Martorell, allà per l’any 1490. Però el nom de Tirant no és un antropònim a l’ús. Ni ho és ara ni ho era abans. Com tampoc ho són els noms d’altres personatges d’esta coneguda novel·la cavalleresca, com ara Plaerdemavida o Kirieleison, o inclús el de la mateixa Carmesina, l’amada de Tirant.
Però no hi ha res que siga gratuït —ni menys encara innocent— en esta obra. El nom de Tirant ha donat peu a moltes especulacions, i més encara seguit de «lo Blanch». No cal descartar cap interpretació. A Martorell li agradava jugar amb les paraules, i les dotava d’una multiplicitat de significats. Anton M. Espadaler, un gran estudiós de la nostra literatura medieval, després d’avaluar les diverses interpretacions que se n’han fet, es decanta per considerar que la hipòtesi més plausible respecte al nom de Tirant segurament està relacionat amb la idea de valor i decisió que té el verb tirar, i que aflora de manera molt explícita en la locució valenciana tirar avant. Tirant és un cavaller que s’enfronta en les seues aventures a múltiples vicissituds amb decisió i intrepidesa. No hi ha res que el detinga en els seus propòsits. I sí, este sentit de tirar —relacionat amb el que té en castellà arrojo— és probablement el fonament que induí Martorell a batejar el seu cavaller com a Tirant.
