[26/03/2019]
El teuladí és un dels noms que rep un dels pardalets més comuns del nostre paisatge urbà. Es diu teuladí precisament perquè sol niuar en les teulades de les cases. En alguns pobles de la Costera i de la Vall d’Albaida és conegut com a teulat, i a Onda, com a teuladà; en les comarques de Castelló la denominació més estesa és viler (col·loquialment, vilero), en al·lusió a la seua presència dins dels pobles. La supervivència d’estos pardalets està íntimament lligada a les persones. De fet, si un nucli urbà es despobla, els teuladins en desapareixen també ràpidament.
El teuladí té el plomatge de color castany, amb zones grises, negres i blanques els mascles, i grisenques les femelles; el bec, curt i fort, és lleugerament encorbat en la punta.
Els teuladins són aus monògames, i tant el mascle com la femella participen en la cria dels pollets. La clara percepció d’esta activitat compartida ha fet que la femella reba també popularment el nom de mareta, i el mascle, el de parot.
