[18/09/2018]
La paraula tesi prové del llatí thesis, i esta del grec thésis, derivat del verb títhēmi, que significava ‘posar’. En l’antiga Grècia, el vocable thésis s’usava per a fer referència a la proposició que algú exposava en una assemblea. Però en la nostra llengua la paraula tesi és un cultisme modern encunyat a començaments del segle XIX. Inicialment, s’usava amb un valor sinònim al de conclusió, especialment aquella a què s’arribava després d’un raonament.
En la filosofia dialèctica de Hegel, la tesi és un dels conceptes que conformen l’anomenada tríada dialèctica, que és completa amb la antítesi (idees que s’oposen a la tesi inicial) i la síntesi (resultat que emergix de la confrontació d’idees).
En el segle XX el mot tesi ha passat a utilitzar-se en l’àmbit acadèmic per a designar el ‘treball d’investigació presentat per algú que aspira a obtindre el títol de doctor en una universitat’.
