[10/05/2017]
La paraula terme, provinent del llatí terminus, conté la idea bàsica de ‘límit, fita, fi’, i així és com s’utilitza en l’expressió terme municipal. De l’espai es va projectar al temps, indicant sobretot el moment últim d’un període: «posar terme a una relació». Però també és possible referir-se amb la paraula terme a un interval temporal, fent referència per tant a un principi i un final: en el terme de tres anys s’ha duplicat la producció de l’empresa. I des d’esta idea d’unitat delimitada per dos extrems s’ha estés a molts altres àmbits. Un terme és, per exemple, una ‘paraula’, entesa com una cadena de caràcters que en un text apareix acotada per espais en blanc, si bé amb este ús ha tendit a especialitzar-se semànticament per a referir-se al conjunt de vocables del lèxic propi d’una matèria específica: un vocabulari de termes mèdics. En l’àmbit de les matemàtiques un terme és la part d’una expressió algebraica separada de les altres pels signes més (+) o menys (–).
