Pronunciació: [tensionáɾ].
Definició:
v. tr. Tensar 2. (Provocar, algú o alguna circumstància, tensió (en una situació o una relació).
Etimologia:
Hi ha molts verbs que s’han creat per derivació d’un substantiu. És un procediment molt normal de creació lèxica. I, en alguns casos, per motius diversos, s’han creat inclús formes verbals dobles. Valguen els casos següents per a il·lustrar estes duplicitats: de aigua, per exemple, s’ha creat aiguar i aigualir; de matí, matinar i matinejar; de telèfon, telefonar i telefonejar; de ànsia, ansiar i ansiejar; de color, colorar i acolorir… Tots estos verbs tenen, en principi, un significat idèntic, al marge de les diferències derivades de l’ús específic que puga fer-se’n en cada àrea territorial o de les connotacions associades a la tradició literària de cada variant o, més encara, a l’aval o el rebuig normatiu que han tingut al llarg del temps.
Però, en altres casos, les duplicitats han donat lloc a verbs amb matisos semàntics diferents. Així, per exemple, tot i que ja teníem veure (o vore) per a indicar la percepció d’un objecte amb els ulls, després s’han anat creant també, a partir de la mateixa arrel, visualitzar i visionar. En el primer cas, per a indicar que un fenomen es fa visible per mitjà d’un recurs tècnic determinat, i en el segon, el de visionar, per a referir-se a una projecció audiovisual, especialment quan es vol imprimir una mirada professional a la visualització del film.
El codi lingüístic es perfila amb múltiples matisos per a poder satisfer les múltiples necessitats dels parlants. L’últim verb d’estes característiques que s’ha incorporat al Diccionari Normatiu Valencià és tensionar. No es tracta de valorar ací si la seua creació era necessària. Segurament, molts parlants deuen pensar que no ho era. No l’han gastat mai, i molt probablement continuaran sense gastar-lo per molt que s’haja incorporat al diccionari. No en senten la necessitat. Però no tots els parlants tenen les mateixes necessitats a l’hora d’expressar-se. Tal com es pot constatar a través dels mitjans de comunicació i les xarxes socials, per a molts parlants el verb tensionar els resulta útil.
La incorporació al diccionari només pretén constatar que s’ha creat, que es gasta socialment i que el seu ús no presenta cap problema. El seu procés de formació ha seguit el mateix procediment que tants altres verbs. Com annexionar, per exemple, que es creà a partir del substantiu annexió, tot que prèviament ja existia annexar; o influenciar (derivat de influència, i que al seu torn s’havia creat a partir de influir). Les necessitats sempre són relatives i, en part, subjectives. I ahí estan per a demostrar-ho desenes de verbs: ofertar (<oferta <oferir); decepcionar (<decepció <decebre); explosionar (explosió <explotar); disseccionar (<dissecció <dissecar)… La llista és llarga. Cada parlant ha de decidir en cada circumstància el paper que li fa este neologisme. La normativa no està per a prohibir, sinó per a oferir recursos expressius als parlants.
Primera documentació: segle XXI.
Citacions:
«El covid-19 torna a tensionar les UCIs de l’Hospital»
«La secretària general de CCOO PV, Ana García, anuncia mobilitzacions per a “tensionar la negociació col·lectiva” davant l’impacte de la inflació.»
Castellà: tensionar.
Anglés: tense.
Francés: tendre.
Italià: tendere, tensionare.
Portugués: entesar, tensionar.
