[27/03/2023]
Hui se celebra el Dia Mundial del Teatre. Esta celebració, instaurada l’any 1961, té com a objectiu donar a conéixer el que representa el teatre per a la cultura mundial. Els orígens del teatre són antiquíssims. En un primer moment, sembla que està lligat amb els rituals màgics relacionats amb la caça, i les representacions servien per a mostrar didàcticament els moviments d’aproximació a les preses i, alhora, exalçar l’astúcia i el valor dels caçadors. Més tard, el teatre es convertí en un mitjà d’expansió de les religions, per a mostrar la vida dels déus, i molt especialment de les seues gestes, esperant així que els foren propicis. I, ja finalment, estes cerimònies es transformaren en representacions dramàtiques amb funcions moralitzants o de pur divertiment.
La paraula teatre ens arribà del llatí theatrum, presa del grec théatron, i que s’havia format per derivació del verb theasthai, que significava ‘mirar’. El teatre, efectivament, era l’espai habilitat per a contemplar un espectacle. En un primer moment designava la construcció específica que servia per a fer la representació, i després, per translació metonímica, passà a usar-se per a designar el mateix espectacle. Però, com passa amb la majoria de les paraules, el teatre anà eixamplant el seu significat més enllà de les arts escèniques per a ocupar espais de la vida quotidiana. Així, Manuel Sanchis Guarner la usava en La ciutat de València per a referir-se al territori en què té lloc un determinat esdeveniment: «una bona part de la Guerra sertoriana tingué les terres valencianes com a teatre d’operacions». Al cap i a la fi, la vida és un gran teatre a on tots representem infinits papers.
