[09/10/2021]
Amb la paraula tavella es fa referència a l’embolcall tendre i llarg que conté les llavors d’alguns llegums. En este sentit és una forma sinònima de baina (o beina). Però, a través d’un procés sinecdòquic, prenent la part pel tot, la tavella ha passat a designar també el fesol tendre que es consumix sencer, sense extraure les llavors de la corfa. En moltes comarques valencianes, en lloc de tavella es fa servir amb este significat bajoca (o bajoqueta).
El mot tavella prové del llatí tabella, diminutiu de tabula, que ha donat lloc a taula. Tavella, en un primer moment, era equivalent al que ara segurament en diríem tauleta, en referència a un objecte menut, de forma plana i allargada. El sufix -ella antigament tenia molta més vitalitat que en l’actualitat, i ha donat lloc a molts vocables com ara canella (derivada de cana), casella (de casa), corbella (de corba) o ciutadella (de ciutat), per posar uns pocs exemples de paraules formades amb el mateix sufix.
La paraula tavella també s’utilitza actualment com a sinònim de penis. La tendència a recórrer a eufemismes procedents de productes agrícoles per a referir-se als òrgans sexuals està molt estesa entre els valencians. I, per la seua forma —estreta i allargada, amb una lleugera curvatura—, la tavella es prestava fàcilment a estimular el nostre gen poètic amb una gràcil operació de transformació metafòrica.
