[24/04/2017]
La paraula tararot està formada a partir de tarara, que és un mot de creació expressiva, usat originàriament per a cantussejar una melodia sense lletra, encara que després ha quedat lligada indissociablement a una coneguda cançó popular típica de Pasqua, i el sufix de caràcter augmentatiu -ot. La relació de tararot amb el vocable primitiu del qual deriva ve determinada per la inconsistència. Una cançó sense lletra és insubstancial, i un tararot és una persona destrellatada, que diu coses que no vénen al cas, sense fonament, i per tant en qui no es pot confiar gens, perquè no se sap per on eixirà o què farà. Esta paraula, que es pronuncia amb o oberta, ja apareix arreplegada en el Vocabulario valenciano-castellano de Josep Maria Cabrera, editat en 1868, i ha sigut utilitzada recurrentment per moltíssims escriptors valencians, especialment per aquells que han cultivat la literatura costumista, com Martí Gadea, Pascual Tirado o Enric Valor.
