[06/09/2022]
La paraula tall, derivat deverbal de tallar, s’usa genèricament per a referir-se a l’acció de dividir alguna cosa en dos o més parts amb un instrument de vora esmolada. Però, com una recialla de certes faenes, la paraula tall també s’utilitza per a referir-se al lloc a on treballa algú: «De casa al tall. Del tall a casa, i sempre igual», escrivia Carmelina Sánchez Cutillas en el seu poemari Conjugació en primera persona, descrivint eixes rutines quotidianes en què la majoria de les persones es troben atrapades.
Per la seua banda, l’expressió anar al tall es gasta per a referir-se al fet d’anar directament a la part substancial d’un assumpte, evitant digressions i subterfugis, i també per a indicar que algú fa una activitat ininterrompudament, sense distraccions. Este significat prové del fet que, antigament, quan es contractava una colla de jornalers per a fer certes faenes —com ara segar, talar arbres o picar en una mina—, es feia una línia en terra amb una ferramenta tallant per a assenyalar l’objectiu a què s’havia d’arribar. Eren altres temps, clar, dels quals tenim constància a través de l’eco que ressona de les paraules que encara diem.
