[13/09/2021]
La paraula talibà començà a usar-se durant els anys noranta del segle XX. Es tracta d’un mot provinent del paixtu, idioma parlat a l’Afganistan i el Pakistan. En el seu origen, ṭālibān és la forma de plural de ṭālib, que significa ‘buscador’, i s’aplicava als estudiants que se suposa que buscaven la veritat en les madrasses, nom que reben les escoles islàmiques, generalment adscrites a una mesquita. Eixa veritat que anhelaven trobar els estudiants talibans la buscaven en l’Alcorà, entés com a font suprema de qualsevol coneixement, i els seus esforços es dirigien a interpretar de la manera més fidel possible les ensenyances del profeta Mahoma.
En la pràctica, el moviment talibà, fundat pel mul·là Mohammad Omar en 1994, té evidentment un component religiós fonamentalista, que es projecta hostilment contra la cultura occidental, percebuda com una amenaça contra les seues creences i estil de vida. Però, a més, i a diferència d’altres moviments islàmics radicals, els talibans tenen també un fort component ètnic, ja que estan estretament vinculats a l’ètnia paixtu, majoritària a l’Afganistan.
Entre nosaltres, el mot talibà ha passat a usar-se també per a referir-se a qualsevol persona que es comporta de manera intransigent en la defensa dogmàtica de les seues idees.
El fet que en l’idioma originari la paraula talibà siga una forma de plural no significa que per a nosaltres ho haja de ser també necessàriament. En les transferències lèxiques entre llengües és normal que es canvie el gènere o el nombre de les paraules per a adaptar-les a les característiques morfofonètiques de l’idioma receptor. Per tant, en valencià ens referim a la «societat talibana» i als «dirigents talibans», aplicant en cada cas el morfema distintiu corresponent.
