[04/10/2021]
La sutja és un terme usat tradicionalment per a referir-se a unes finíssimes partícules produïdes per una combustió incompleta de llenya, carbó o altres matèries orgàniques, que se solen depositar en les parets interiors dels fumerals i en els tubs d’evacuació del fum. Però, evidentment, també poden estar en suspensió en l’aire que respirem, sobretot arran de grans incendis o erupcions volcàniques. L’Agència Internacional d’Investigació sobre el Càncer té classificades estes partícules com a carcinògens. Alerta, doncs!
La paraula sutja no és l’única que gastem per a referir-nos a esta substància. En algunes comarques també se li diu follí (de la mateixa arrel que el castellà hollín); en altres, sollí; en altres encara sollini, estalzim o sutge (en masculí).
La forma sutja (la més estesa en valencià) està emparentada amb el francés suie i l’occità sueja. Es tracta d’una veu d’origen preromà, comú al cèltic, el baltoeslau i el germànic, amb l’arrel compartida seu-, que significa ‘humitejar amb brutícia’. Les paraules ens descobrixen vincles atàvics.
